25 Jul 40 ANYS D’ACCIÓ DEL CPM AL BISBAT DE SANT FELIU. A OLESA, A ABRERA I AL MONESTIR DE MONTSERRAT
40 ANYS D’ACCIÓ DEL CPM A OLESA DE MONTSERRAT ACOLLINT ALS NUVIS QUE ES CASEN PER L’ESGLÉSIA
Us volem fer una ressenya dels començaments del CPM a Olesa. Un dels matrimonis iniciadors fou el d’en Josep Quer i la M. Teresa Aiguadé. Avui la Maria Teresa ens els recorda.
L’any 1980, un grup de feligresos (5 matrimonis), a petició de Mn. Lluís Ferret, ens disposàvem a col·laborar amb la parròquia per acollir els promesos que demanaven el casament per l’Església.
Ens vàrem preparar seguint les pautes del Secretariat Diocesà de Pastoral Familiar i així vàrem actuar durant uns anys.
El 1985 Mn. Lluís ens va proposar d’incorporar-nos al C.P.M. (Centre de Preparació al Matrimoni), moviment que es dedica exclusivament a la preparació i seguiment de les parelles que volen casar-se.
Sense deixar la nostra tasca, durant dos cursos vàrem fer un reciclatge en la nostra preparació, sobretot per la metodologia, i a partir d’aquest moment vàrem continuar la nostra col·laboració a la parròquia rebent les parelles de promesos seguint les pautes del C.P.M. basades principalment en la reflexió i el diàleg sobre els temes de l’amor, la convivència, la sexualitat, els fills, la fe i el sagrament.
En el transcurs dels anys s’han format 3 equips més de 5 matrimonis cada un, que s’han incorporat a realitzar aquest servei donat ininterrompudament a la nostra parròquia.
Avui dia (el temps no passa en va), els que formàvem el primer equip hem deixat la tasca de rebre els promesos, per bé que encara col·laborem en tasques d’organització.
El fet de pertànyer al C.P.M., que sempre ens ha proporcionat el material per continuar la nostra formació, i la tasca realitzada amb les parelles han potenciat en nosaltres el sentit de grup en la comunitat cristiana i ens han ajudat molt en el nostre creixement personal, humà i espiritual.
A part de les trobades amb les parelles abans del casament (cursets) hem participat també en:
– Trobades després del casament amb alguns grups que ho han demanat
– Preparació del bateig del primer fill de les parelles que hem acollit
– Trobades individualitzades
– Servei de cursets a la parròquia d’Abrera
– Col·laboració en el Congrés celebrat l’any 1989 amb motiu del 25è aniversari del C.P.M.
– Col·laboració amb càrrecs de responsabilitat en la coordinació del C.P.M.
– Col·laboració en la formació de nous equips de matrimonis (Olesa, Cerdanyola, Terrassa)
La nostra il·lusió ha estat sempre saber transmetre a tots els participants l’ entusiasme per a continuar aquesta tasca que amb senzillesa, però amb tenacitat, hem anat fent al llarg de tants anys.
I avui, on som ?
Hem passat uns anys en què a Olesa es solien casar entre 40-70 parelles. Per desgràcia això ha canviat totalment. Avui ens donem per conformats si arribem a la dotzena. Hi ha molt jovent que no compta amb l’ajuda espititual de Déu, pensa que no el necessita. La parella es creu prou forta per tirar endavant tota sola el seu projecte d’amor. És un fet.
Ens toca treballar per informar al jovent de la conveniència de repassar el seu amor, de parlar de tots els temes que la vida poc a poc ens va plantejant, i si ho fem bé, pot ser que desvetllem la necessitat de mantenir unida la parella perquè no arribi al desenllaç, tan terrible quan succeeix, per culpa de desavinences, disconformitats, infidelitats, falta de diàleg i tants problemes humans com tenim tots.
En aquest moment la feina que podríem fer per les parelles que comencen un camí junts, i que no es volen casar, és enfortir els seus ideals de convivència mitjançant les reunions de grups de parelles que volen revisar la seva vida i millorar-la.
Parelles, si ens arribeu a llegir i ho creieu convenient, som aquí!
.
QUAN DIEM PARELLES, PENSEM AMB LES DELS POBLES DEL BISBAT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT QUE NO CONÈIXEN L’EXISTÈNCIA DEL CPM.
L’IDEAL ESTARÀ EN ACONSEGUIR QUE CADA POBLE PUGUI TENIR UNS MATRIMONIS CPM PER DONAR ACOLLIMENT A LES PARELLES, AVUI DIA: LES QUE ES CASEN PER L’ ESGLÉSIA I LES QUE NO. UNA FEINA QUE SEMBLA MOLT DIFÍCIL, PERÒ NO HO SERÀ SI COMENCEM A CAMINAR EN COL.LABORACIÓ DELS RECTORS DE LES PARRÒQUIES DEL BISBAT. SERIA UN GRA DE SORRA PER LA FELICITAT DELS QUE S’ESTIMEN I DE LA SOCIETAT.