13 May CPM SEGONA JORNADA DE FORMACIÓ A SANT FELIU DE LLOBREGAT
CPM, 2a. Jornada de Formació
Casa de l’Esgésia de Sant Feliu de Llobregat
4 de març de 2017
L’aportació de l’Amoris laetitia a la pastoral prematrimonial
per Gaspar Mora
En la seva xerrada Mn. Gaspar va desenvolupar aquests punts:
Reflexió general sobre l’Exhortació com a escrit pastoral
– A l’Església hi ha dos àmbits:el de la reflexió teològica i el de la pastoral. La teologia és la “floreta” de l’Església, hi trobem noms com St. Tomàs, St. Agustí, Karl Rahner entre d’altres. A la pastoral, que ens orienta sobre què hem de fer, se li dóna menys importància i passa a ser “la criada”.
– Cal, doncs, reivindicar la teologia pastoral. La comunitat cristiana és una comunitat que creu en Crist i vol viure segons el seu esperit. Aquesta comunitat pensa, viu i formula d’una certa manera la seva fe.
– S’ha de tenir en compte de quina manera cada grup, cada edat, cadascú viu la vida cristiana i com cal promoure-la; això és molt important. Hem d’aprendre a acompanyar cadascú a la fe des d’allà on es troba.
-Hi ha dues maneres de fer pastoral:
- com cal fer les coses (teologia pastoral)
- fer-les (pràctica)
En els capítols 2, 6 i 8 de l’exhortació hi ha la teologia pastoral, el com cal viure i promoure la vida cristiana en el si de la família, i en els capítols 4, 5 i 7 hi trobem la pràctica, el Papa parla a les famílies.
Realitats i desafiaments de les famílies
– El dos Sínodes de la Família hi van dedicar molt de temps a aquests aspectes, que el papa rsumeix molt a l´exhortació AL
-La família és una caixa de ressonància del que es viu a la societat (la diferència home-dona, la malaltia, l’atur, les tècniques informàtiques…)
– Altres aspectes que ressonen i cal tenir en compte: perill de l’individualisme, ritme de vida actual, estrès, aposta per l’autenticitat, llibertat, valoració de les relacions familiars, imposició del secularisme, cultura del provisional, manca de futur, narcisisme, mentalitat antinatalista, afebliment de la fe, processos socials com la pobresa o les migracions…
– Els processos culturals són molt llargs. Li costa de vegades segles canviar. La manera d´entendre el treball, la sexualitat, la relació de parella, etc. Forma part de a cultura. Com entén l’Església el món cultural d’avui sense pensar que el pot canviar? Cal que fem una reflexió davant el món cultural per intentar entendre’l i veure com l’hem d’afrontar. L’Església, tan ficada en el seu món, sovint ni s’adona d’aquest altre món. Per citar un dels casos: en la independència d’Algèria, què deia l’Església francesa?. Es tan fort el poder de la cultura i l entorn, que podríem dir que l´Església francesa o anglesa, es més francesa o anglesa que Església.
Missatge cristià
– No es tracta de refer el missatge cristià sobre el matrimoni, parlem més aviat de com l’hem d’entendre. El pensament de l’experiència cristiana sobre el tema de la sexualitat i el matrimoni:
- amor conjugal que se celebra en el sagrament
- família, petita església
– De Mn. Gaspar:
Quan l’Església parla de sexualitat, el nostre món es posa a la defensiva:”- Encara diem això?”, diuen. En aquest tema de la sexualitat, no en altres, el nostre món acusa l’Església de ser esclava de mentalitats superades, i això ho fa dificilíssim.
A l’Exhortació trobem la concepció de l’Església sobre el matrimoni: en el punt 121 surt la teologia i en el 122, la pastoral.
No fer-se càrrec de la reacció del món d’avui és no ser prou honrat. La solució la trobem en el capítol 8 quan parla dels divorciats tornats a casar: quina actitud prenem davant d’ells?
De manera pastoral i indirecta el Papa planteja el tema del divorci.
La pastoral de l’Església
Sobre la pastoral de la família ,punts 201 i 202:
“Això exigeix a tota l’Església una conversió missionera: és necessari no quedar-se en un anunci merament teòric, desvinculat dels problemes reals de les persones. La pastoral familiar “ha de fer experimentar que l’Evangeli de la família respon a les exigències més profundes de la persona.
Quina diferència hi ha entre la sensibilitat del carrer i la de l’Església?
– Per St. Agustí: l’amor conjugal, defensa del matrimoni. Les relacions sexuals es veuen com a restes del pecat original. Les relacions sexuals, per tenir fills i, caricaturitzant, “els bons cristians, si es pogués, haurien de tenir fills sense relacions sexuals”.
Fins al Vaticà II no es va dir que la relació sexual era signe d’amor. L’amor , ànima de tota relació conjugal (Gaudium et Spes, 49).